Fora rates!

“La política i l’empresa prou procuren per la gent. Sempre que no els perjudiqui o els faci anar malament. El negoci no té cor, el negoci no té entranyes. Ara manen les finances, ara mana qui té l’or. I la història així s’acaba ja està llesta ja està vista. Això és el que explicava El retaule del flautiiiiista!”

Després de molts mesos de feina per aquells qui passaven a davant de tot d’aquest gran muntatge, després de molts dies de fer i desfer les músiques definitives, després de molts dies de tallar robes i sorgir cofietes, després de molts dies de fer un decorat frugal però minuciós, després de molts dies d’aprendre papers i cançons ... va arribar el catorze de juny de dos mil vuit. La Farsa estrenava El retaule del Flautista.

Tothom en tenia moltes ganes i això es va notar. Ahir, poca estona després de les onze del matí erem tots al Teatre Municipal per vestir-nos, després d'unes setmanes molt intenses, el mal de panxa era insistent. La Farsa al carrer! Acompanyats per la Xaranga del Casal Panxo, el Burgmestre, la filla i la serventa, el Flautista, els regidors i el gremi d'apotecaris i el de manyans, el reverend Grunding, el Ferrer i els seus milicians fidels, el Sabater i tots els vilatans i vilatanes de Pimburg es van passejar pels carrers de Berga. Les cases de la vila són un niu de rates! Burgmestre, dimissió! Fora rates! Schmid traïdor! Carregueuuuuuuuuuu!

Al vespre al teatre hi havia més de quatre-centes persones. Un gran èxit. Tots els de dalt de l’escenari vam disfrutar moltíssim, és clar que podia haver sortit molt més perfecte però nosaltres ja no en som de perfectes, simplement vam fer-ho de la millor manera que vam saber. Les més de trenta persones que sortíem a escena, els de darrere les bambolines, els del quadre de llums i so, tots, tots una pinya, tots gaudint de cada moment, tots intentant donar el màxim perquè La Farsa celebri cinquanta anys com es mereix i per intentar cridar ben alt i ben fort que això té força per continuar endavant.

Cal agraïr la paciència i bon fer del director de l’obra, i de tots aquells que l’han acompanyat en aquest primer camí. Jo només us puc dir ara mateix que ser la Peixatera de Pimburg ha sigut una d’aquelles coses que difícilment podré oblidar, una d’aquelles coses que et fan ser una mica més feliç!

Gràcies a tots aquells que ahir ereu a la plaça de la vila, a tots aquells que ereu dins del balcó de l’Ajuntament asseguts a la platea.