23.9.08

Objectiu Pastorets.

“I si les neules les porta la Cristina, podria ser avui, el dia després de la nit en què cantà el gall, el dia abans de felicitar a l’Esteve. I si un estel fugaç cau i es fon rere la retina demanaré un desitg fruit de l'escassa fe que em queda…”

Estan de moda els càstings, el refrendament popular que ha de salvar als nostres favorits, veure com la càmera intimida al més pintat i creure’ns els propietaris del seu destí...Fins ara això havia funcionat a les televisions del país veí en programes deixalla en cap cas reciclables, reutilitzables sinó només reduibles: a l’absurd.

Amb l’arribada de la tardor, a Tv3 aterrissa un nou programa: l’Objectiu Pastorets. En la primera fase un càsting on hi ha hagut cabuda per tothom qui s’hi ha volgut apuntar. Aquests dies al Teatre Poliorama es triaran vint-i-quatre aspirants, disposats a lluitar, a través d’assajos televisats, per ser els escollits per representar uns nous pastorets, un refòs dels existents, text de Xavier Bru de la Sala. L’espectacle serà dirigit per Abel Folk i Joan Riedweg i serà representat els dies 15 i 16 de desembre d’aquest any. Una idea, si més no, sorprenent.

Què en resultarà ho desconec, hi ha gent engrescada de debó i, potser, serà una manera de donar a conèixer (més enllà de les digestions dels copiosos nadals) una tradició popular catalana que s’estila encara a molts llocs d’arreu del país.


Molta sort pels meus companys de La Farsa que tenen Els Pastorets com a objectiu!

19.9.08

Tres bons propòsits pel dia d'avui.


“Grotesca caricatura, sa terra on anam fent, els mals del món mos sotgen ningú no està exempt! Me bull sa sang, els mals del món mos sotgen des d'un far. Caçador de debilitats, que febles som, que alertes hem d'estar…”

1) Tirar-se de cap a la piscina tot i saber que ja no hi ha aigua, que ha arribat el mal temps, i picar de cap contra el terra, l’únic rastre de blau cel que queda en un dia gris qualsevol.

2) Agafar el toro per les banyes sabent que mai hem sabut torejar. Creure’ns José Tomàs i somriure amb la cornada d’aquell brau que mai hauriem d’haver deixat sortir a la plaça.

3) Dir-nos “Arreveure.” sense creure’ns que hi hagi res més per veure, sinó molt més per creure del que mai ens hem imaginat.

16.9.08

No ens n'anirem d'aquí.

"Contra plagues el Flautista és el millor especialista..."

8.9.08

Mare de Déu trobada.


“Mare de Déu, que regneu en l’altura sobre un altar de muntanyes i pins, feu arribar algun alè de llum pura a l’ombra amarga dels nostres camins. L’Avemaria que us canten els llavis té gust de segles, de pàtria i escó. Dolça Regina dels nostres besavis, obriu-nos pas cap a un nou horitzó…”

Els ramats i les vacades de Vilaformiu solien anar a pasturar per les solanes de Campmaurí i vessants del Queralt. I heus ací que un dia un pastor va veure amb estranyesa que un dels bous, escapant-se de la vacada, s’enfilava costes amunt d’una faisó totalment incomprensible. Li corre al darrere, però no va poder atrapar-lo fins a la meitat de la cinglera del Castell Berguedà. Quina no fou, però, la seva sorpresa en arribar-hi i trobar el bou agenollat davant una petita imatge de la Mare de Déu mig amagada en un esquei. Saltant d’alegria, agafa la imatge, se la fica a la caputxa, i recollint apressadament la vacada, retorna a la masia.

“Us porto una Senyora que he trobat avui!”, diu per tot Déu vos guard a la gent de la casa que, tot parats, no l’acabaven d’entendre. Dient això, desembolica la seva caputxa i … la Mare de Déu havia fugit.

Tot consirós, bo i protestant de la seva veracitat, espera l’endemà per tornar a la muntanya amb la il·lusió de trobar novament l’imatge perduda. Així va esdevenir-se: la Mare de Déu li somreia novament des del mateix esquei on l’havia trobada el dia abans. Torna a agafar-la, la fica altra vegada a la caputxa, lligant-la, però ben fort tot dient amb candorosa senzillesa: “Veiam si ara se’n tornarà!” I efectivament: arribat a la masia, la imatge ja havia tornat a desaparèixer.

No sabent ben bé què creure’n, la bona gent de Vilaformiu determinen que l’endemà aniran al lloc de la troballa, juntament amb el pastor. Així van fer-ho i van poder comprovar que el bover no els enganyava: una bella imatgeta de la Mare de Déu, entaforada en un replec de la roca, els esperava amb el somrís als llavis, a l’ombra d’un cirerer boscà que, meravellosament, havia florit fora de temps.

1.9.08

Llamps i trons.


“Summer has come and passed the innocent can never last, wake me up when September ends. Here comes the rain again falling from the stars, drenched in my pain again, becoming who we are as my memory rests but never forgets what I lost, wake me up when September ends...”

Dilluns, 1 de setembre de 2008
Benaurat l'estiu. Etern.