31.10.08

Trick or threat?


"Aquesta és la gota que fa vessar el got..."

Dia 1 de novembre. Tots sants. "Quan ve el temps de menjar castanyes, la Castanyera, la Castanyera, ven castanyes de la muntanya a la plaça de la ciutat. La camisa li va petita, la faldilla li fa campana, les sabates li fan "cloc-cloc"... "

Qui em conegui mínimament sabrà que fa molt temps em vaig fer, juntament amb altres somiatruites d'arrel profunda, sòcia fundadora de la LAPN (Lliga Anti Pares Noël), des d'aleshores ençà, cada any, quan s'acosta Nadal engeguem una campanya de sensibilització procurant no deixar entrar per la xemeineia de casa aquest avi barbut i panxut que a nosaltres no ens va ni ens ve; de mirar d'enviar postals de Nadal casolanes i cantar cançons on hi surti el jesusetnuetnuet. D'això ja en parlarem més endavant...

Ahir plovia moltíssim i em vaig prou guardar de còrrer gaire pel carrer, però recordo que fa un any
, quan anava cap a celebrar la castanyada amb les meves estimades amigues, al lloc de sempre i amb la mateixa gent de sempre, em vaig trobar amb un petit fracàs:

Que què? No m'ho puc creure! Una nena petita vestida de bruixa el 31 d'octubre? Que és Carnestoltes avui? No, es veu que és Halloween! Jaloquè? A la merda! No em podia ni creure haver vist passar una bruixeta, amb escombra i berruga, i ja us asseguro que no tenia cap mena d'ascendent anglosaxó la noieta!

I ja fa dies que em torna a omplir el pap anar a comprar duesbaguettes i unentrepapetit entre telaranys i carbasses florides, ja fa dies que m'ofèn veure a algunes botigues aparadors monstruosos i aguantar anuncis tenebrosos amb personatges tacats de suc de tomàquet. Em disgusta l'esperit romàntic de la vida sortir al carrer i no sentir aquella olor de castanya ben torrada, de moniato molt cuit o de panellet de coco...

Només nosaltres podem mantenir allò que mai hauríem de tenir la necessitat de recuperar, oi? Doncs va! Cap a menjar castanyes, moniatos, panellets i un bon trago de moscatell...
Molt bon dia de Tots sants!

29.10.08

Emili Porta i Galobart.


“Cauen fulles i ho fan a grapats…”

"L’arquitecte Porta reposa en l’oblit", aquest és el títol d’una notícia que apareix al Regió7 d’avui i que explica que l’Ajuntament de Berga ha requerit a la família Porta-Galobart per tal de que paguin les taxes de dos nínxols que es troben incorrents de pagament, en un dels quals hi ha enterrat Emili Porta i Galobart.

Aquesta notícia no sortiria a la llum pública si no fós que l’Emili Porta va ser l’arquitecte municipal de la nostra ciutat durant molts anys, i què? Si, ja ho sé que Berga n’ha tingut molts d’arquitectes municipals al llarg de la història i que per això no se’ls dóna gratuïtat de sepultura, però, si em permeteu l’atreviment, podem afirmar amb rotunditat que aquest n’ha sigut, sense cap mena de dubte, el més important de tots.

A Emili Porta se li ha d’atribuir la remodelació de Berga durant la primera meitat del segle XX, donant forma a una ciutat fins aleshores desendreçada i poc ajustada a les normatives urbanístiques del moment (les primeres ordenances urbanístiques de Berga daten de finals del segle XIX). El parc del Lledó, així com també la majoria de les cases-xalet de la zona de les Estaselles són projectes seus, el Passeig de la Pau, la Plaça Viladomat i el parc del Pla de l’Alemany, l’obertura de nous carrers com el Cervantes, la Gran Via, el Serafí Pitarra o el Pere III…

D’entre totes les seves obres les meves preferides són l’Ajuntament de Berga i, molt especialment, el panteó que Porta va dissenyar, l’any 1925, per donar sepulcre a la coneguda família Bassacs (ja us en parlaré un altre dia), aquest edifici actualment és de titularitat municipal i hi trobem inhumats els anomenats Berguedans il·lustres.

Així doncs, només podem concloure que a aquest arquitecte municipal de Berga se li deu el disseny de la ciutat durant la primera meitat del segle XX, i la seva obra posa punt i final a una etapa de l’urbanisme berguedà, suposant el pas de la Berga encara medieval a la Berga actual.

Cal dir que la família de Porta va cedir a l’Arxiu Històric Comarcal de Berga tot el seu fons documental i que aquest encara ara està per catalogar i d’això ja en fa una pila d’anys. Qui sap què hi trobarem el dia que ens hi deixin remenar! Jo ho espero amb candeletes.

Per últim dir-vos que, com a premi de consolació, a l’arquitecte Porta l’Ajuntament de Berga fa pocs anys li va regalar un passatge (que va del Passeig de la Pau a la Plaça dels Països Catalans) potser, si poguès aixecar el cap només demanaria que se li garantís descansar en pau, sense haver de patir per la seva ossada.

Desenterrem al mestre Porta, però que només sigui de l’oblit.

27.10.08

Cesk Freixas (Sant Pere de Riudebitlles, 1984).

"-Què hi ha, com ha anat el dia?
-Tenia ganes de plegar.
-Et regalo el sol, per tu, bonica.
I l'abraçada em sorprendrà..."

25.10.08

Canvi d'hora.


“El tiempo no se detiene ni se compra ni se vende, no se coge ni se agarra, se le odia o se le quiere. Tiempo para entender, para jugar, para querer tiempo para aprender, para pensar, para saber...”

A les dueseranlestres o a lestreseranlesdues? És una cosa d’aquelles tan abstracta que jo encara no he entès mai!

Vist això, alguns ja decideixen endarrerir ara el rellotge per allò de que feina feta no té destorb! I anirem desorientats tot el sant vespre. El rellotge es para i no torna a engegar.

Potser se li acabarà la corda o és d’aquells que van amb el pols i a mi se’m haurà parat el cor al veure’t?

23.10.08

Els Pastorets de Berga.


"Boul ma sene, boul ma guiss madi re nga fokni mane Khamouma li neka thi sama souf ak thi guinaw Beugouma kouma khol oaldine yaw li neka si yaw mo ne si man, li ne si mane moye dilene diapale…"

Dormint! L’abat la fatiga de lluitar contra l’Etern…un paperet tant curt i que costi tant d’aprendre…cagum!

Ja hi tornem a ser! En el marc del cinquantè aniversari de La Farsa ens disposem a tirar endavant l’enèsima edició d’Els Pastorets (a Berga es fan El Bressol de Jesús de Frederic Soler, Serafí Pitarra, des del Nadal del 1900, deixant-se de fer només tres anys, del 1936 al 1939). Seguint amb la tònica dels dos darrers anys, aquesta tornarà a ser una edició arriscada i d’alta qualitat, amb novetats i millores, apostant tot el que tenim sobre la taula, esperant tornar a fer bon joc.

Tot i que ja fa dies que les olles de brou de pa eren al foc i també la llet munyida de fresc (vestuari, cartell, repartiment…) des de dilluns el Garrofa i el Pallanga, la Raquel i el Jassé, l’Aram i la Betzabé, el Satàn i el Llucifer, el Sant Miquel i tots aquelles figures del pessebre que prenen nova vida i ens recorden el misteri de Betlem ja assagen al peu de la serralada de Queralt. Puntuals a les nou, i sota les ordres del nou equip de direcció artística, amb el petit dels Torrabadella al capdavant, comptant amb grans estrelles i noves promeses, tot nombés amb la intenció de ser al topten dels pastorets d’arreu del país.

Encara falta una mica per Nadal cert és, però he vist que, malhauradament, a la Tv ja proliferen els anuncis de perfums, de bombons i fins s’insinuen algunes joguines, per això jo ja us publicito ara que us guardeu a la vostra agenda un d’aquests dies (si són més millor): 25, 26 de desembre i 1, 4 o 11 de gener, no us en penedireu.

(S’enfonsa a l’Infern)

FOSA DE LLUMS I BAIXADA DE TUL.

17.10.08

Mraz.

"So, i won't hesitate no more, no more, it cannot wait i'm sure there's no need to complicate our time is short this is our fate, i'm yours..."

15.10.08

És supermoda.


“Jo no tinc pressa avui, ningú m´espera avui. El mar està tranquil el cel és ben seré, no hi ha cap núvol. Qui vol un cor gastat un cos abandonat perdut com aquell gat pel mig de la ciutat, no sé on anar…”

Segons l’estricta definició del DIEC2 hem d’entendre per amistat "l’afecció d’una persona envers una altra nada d’una estimació i benvolença mútues més enllà dels lligams de la sang i de l’amor sexual". Tot i que jo no ho definiria ben bé així, per no perdre ara el temps dono com a vàlida aquesta definició formal i ho deixo per un altre dia. Al.lego, però, que hi ha molts tipus d’amistat o, si més no, maneres d’entendre-la i, per tant, de catalogar-la o bé de gestionar-la. Així, per exemple, trobem amics de la infància i joventut, amics del romànic, amics conderechoaroze, amics de l’ànima, íntims amics, els amics de tota la vida o, fins i tot, enemics! Fixeu-vos que la meva iaia sempre adverteix que qui té amigues té fatigues i que els romans sentenciàven que amicus certus in re incerta cérnitur. No és que jo pregoni sentir afecció recíproca amb gaire gent, vaja, que d’amics pocs però bons, i d’aquí ve la meva preocupació sobre la concepció de l’amistat al decadent segle XXI…

Tota aquesta, reconec que poc encertada, dissertació sobre l’amistat per dir-vos que, a dia d’avui, qui no té obert un compte a Facebook ja no és res en aquesta vida. És supermoda, i quan dic supermoda vull dir que és supersupermoda! I com que és supermoda i tothom en té un per què no apuntar-se també al carretó, no vindrà d’una nova contrassenya per aprendre’ns, oi? No vindrà de perdre deu minuts més de ronda per la gran xarxa, oi?

Quina finalitat té o quin és el bon ús que es pot donar a aquesta mena de plataforma de la virtual-relació-social encara no en tinc una opinió formada però el que si que em molesta sobiranament és que la gent amb qui estableixes una virtual-relació-social-cordial s’hagi d’anomenar, per ous, amic! Ja!

L’AnnaEpuntPuig volsearalatevaamiga...ehem...ehem!

14.10.08

Avançar.

"I woke up early to baby blue eyes from a far whoah whoah and when the sun comes through and lights you like the angel you are whoah whoah I know I do you wrong when I’m with you I’ve been gone..."

No és pas que ara vulgui convertir el Postes de Sol i caps de setmana amb una espècie d'MTV de detràsdelaboixera o fer la competència a l'esplèndida pàgina web de la iCat.fm, sinó que continuo descobrint, gràcies a petites recomanacions sempre lúcides, cançons d'aquelles que et fan somriure encara que pensis que has començat la setmana molt pitjor de com t'agradaria acabar-la, de manera que us deixo amb una altra proposta de despertador...


10.10.08

This is the life.

"And you're singing the songs thinking this is the life and you wake up in the morning and you're head feels twice the size. Where you gonna go? Where you gonna go? Where you gonna sleep tonight?"


7.10.08

Life is the ultimate work of art.

“Porque tanto perderse, tanto buscarse, sin encontrarse…”

Quan un dilluns el cine és ple és que alguna cosa extraordinària passa i ahir, per fi, la més que anunciada, amb bombo i platerets,
Vicky Cristina Barcelona.

D’ençà que vaig veure Delitos y faltas qualsevol cosa del Woody Allen és vista per per mi com una possible font de saviesa, per això posar-me a fer un text coherent sobre la darrera pel.lícula d’aquest bon home seria del tot irreverent.

Odio la Scarlett Johanson i odio encara més que el Woody Allen, que un dia va fer musa seva a la Diane Keaton, ara tingui a aquesta rossa morritoscalientes com a inspiradora, és ben cert que trobar una musa i que aquesta accepti tal compromís és una cosa complicada però la d'ara mai m’ha convençut, mai.

“Estic fent un màster en identitat catalana”. “Per donar classes o dirigir un museu”. He dit.

Què és pot fer perquè una veu en off es torni una estona afònica? De fet, la veu en off diu grans coses, va, done’m-li un vot de confiança. Això si, sense redempció: a la foguera els dobladors, a la foguera!

Algú que m’entén, bien! Algú que no deixa llegir els seus poemes rosapastels “perquè després de milers d’anys de civilització encara no han aprés a estimar”. Només em queda un lleuger dubte: com tenir una casa tan estupenda vivint del poema no llegit?

Ohhhhh...
si és la de El truco final! Aquesta si que és guapa, aquesta si que ho fa bé! No entenc perquè no surt al cartell…no ho puc entendre! Per mi, fantàstica, ni PenesCruz ni Scarletts, res, a mi poseu-m’hi una modesta i encertadadíssima Rebecca Hall. La millor.

Definitivament l’Allen m’ha fet saber allò que tots intuíem: jo vaig nèixer per ser artista. Per cert, algú sap d’on han sortit els Giulia & los Tellarini?

Per primera vegada a la vida, no em treuria una sabata i la fotria a la pantalla a veure si així encerto la boca de la Cruz. En aquesta pel.lícula em trenca el motlle, de fet, des de que ella arriba no puc parar de riure cada vegada que diu alguna cosa, que fa alguna cara, amb només un gest. Bé, bé!

“Com deia la Maria Elena, només els amors inacabats són vertaderament romàntics.”

Cal que el Bardem de perfil sembli el Toro d’Osborne? Ai, uix! Tot i això ho fa bé el tio aquest, el seu personatge un paio interesantíssim. M'agradaria saber de qui són els quadres, també qui viu en la casa on les amigues Vicky i Cristina s'allotgen i sobretot la del José Antonio, fot una ràbia!

Sense més preàmbuls, demano que fortament i amb energia tots ens agafem les mans, tots, i fem un visca per Vicky Cristina Barcelona. Encantadora!

3.10.08

Nose'nfan, no.


“That keep me searching for a heart of gold and I'm getting old. Keeps me searching for a heart of gold and I'm getting old...”

Ja tornem a ser divendres! Oh, cap de setmana gloriòs que bé que has arribat! Aquest, per fer més ambient encara, toca el cap de setmana dels bolets. Arriba el cinquanta-dosè Concurs de Boletaires de Berga, la cremada d’una falla cada vegada més insípida i més manga (artistes locals, va, aneu cap a pintar un tros de base cada un, així evitarem disgustos majors!) i unes sardanetes amb olor de gitano, amb l’afegit de la fira Bergabolet, no està malament (com sempre i el de sempre, potser una coca de Perafita o un pa de fetge de Planoles? Cal molt enginy!), tot i això, a mi m’encanta! És la manera berguedana de dir: oh, benvingut, octubre! Visca la tardor! (No, no m'he begut l'enteniment.)

Vaja que jo ja estic a punt per l’entrepà de botifarra negra i cansalada (que no porta gens de colesterol) del Pla de Puigventòs, per escoltar el telepredicador habitual donant la benarribada a autocars, fins i tot als que venen des de Mallorca (jo em pregunto com arriben fins aquí secs), per observar com una colleta de nens que no aixequen un pam de terra recullen bolets comprats a granel a Mercabarna prèviament plantats, per cantar tots plegats que unroveellóhetrobat… lleneguesmésenllààà, per veure com donen una camisa que de quadres al que de boletaire d’HonorT de la penya Blaugrana, ai no, Boletaire que de Berga i, el més important de tot, per veure com el cove guanyador porta rocs de base, bolets gongelats al nucli i rovellonets d’importació d’algun país del nord al capdamunt, el millor de tot: i va i s’entrebanca!

El cas és que, trencant de raons, parlant de bolets, aquest és un món peculiar, amb uns segidors més peculiars encara, els només aficionats ens plantegem les més vàries coartades per dissimular que no en trobem, almenys jo, que en comptes de veure’ls, els xafo, a no ser que, cosa usual en mi, ensopegui i, a part de caure de mans a una innocent argelaga, me’ls trobi als morros! Aquí sorgeix el dubte primer:
Se’nfan o nose’nfan? Aquesta és la qüestió. Sinosenfan! Se’nfan? Sinosenfan! Què no ho veus que nose’nfan! Nose’nfan, no! Vosaltres què opineu?

2.10.08

Amb tu sóc jo.

"Hi ha moments que em sento molt lluny del què et vull fer sentir i quan el cap em dóna mil voltes ja em torno a penedir del que t'he dit. Començo a pensar que tu estàs cansada d'aguantar els meus patiments, deixa'm abrigar els teus desitjos, oblidem els mals moments..."