31.12.08

Uns quants bons propòsits dosmilnou.

“Tu i jo hem ballat a la llum d’un fanal, tu i jo hem cantat a la vora del foc, tu i jo hem buscat coses similars, tu i jo hem tingut el cap ple de pardals, tu i jo i la nostra història…”

Tempus fugit, els dies passen volant i ja tornem a fer liquidació total d’un any més de la nostra vida…

Avui, com diuen els castellans és nochevieja, nosaltres que ens ho mirem més optimistament en diem cap d’any, i com és tradicional toca fer-se bons propòsits.

Us podria fer una llista dels meus propòsits dosmilnou (deixar de menjar com un bou amb banyes, ser un pèl més esportista, estar sempre a la última de nova legislació i jurisprudència, ser una mica més simpàtica, idear un blog de referència, etc.) així podrieu fiscalitzar-ne el compliment dels meus propòsits però això ja seria massa!

Us convido (com sempre però no me’n sento cap bon grat) a convertir aquest escrit en el mur dels bons propòsits, on podeu dir-hi la vostra, així, entre tots ens controlarem que els nostres anhels plens de bona fe arribin a bon fi.

- Deixar de fumar.
- No menjar-se les ungles.
- Aprimar-se.
- Apuntar-se al gimnàs.
- Aprendre anglès, francès o alemany.
- Anar a caminar.
- Fer un curs de cuina.
- etc. (aquest és el llistat dels clàssics, no?)

Penjo doncs, amb aquest, el darrer post del 2008. Gràcies per haver-me acompanyat amb les vostres lectures i comentaris escrit rere escrit, impertinència rere impertinència, posta de sol i cap de setmana rere posta de sol i cap de setmana.

Que tingueu un fabulòs any!

Fem balanç.


“Al diari res massa estimulant,
mica en mica ja et vas despertant...”

S’acaba el món, o això sembla. Des de dilluns que tinc la sensació de viure en una pel·lícula, digne del Buñuel. I jo em pregunto: la gent s’ha vist el cul i se’l han trobat pelut? O és que el fet tan evident com que ja no serem dosmilvuit sinó dosmilnou afecta a les connexions nervioses de la humanitat?

A les televisions i diaris no es fa res més que uns balanços estúpids que no ens portaran enlloc. I escolto resignada, una vegada més, el numero de dones assassinades pels seus marits, la quantitat de ferits de guerra d’arreu, el nombre de treballadors aturats i el número d’immigrants il·legals, els divorcis de matrimonis canònics, el nombre de morts de fam o el nom del país amb més víctimes del SIDA… Per despistar també hi ha llista de les pel.lícules més taquilleres, dels llibres més llegits i dels discos més escoltats, ah, i les efemèrides! El 30è aniversari de la CE s’emporta la palma. A més a més, els musicals són supermoda i les catiusques també.

Números, dades, tants per cent… però i què hi fem nosaltres?

30.12.08

Aladín.

"Un mundo ideal, un mundo ideal.
Que compartir, que compartir.
Que alcanzar, que contemplar,
tu junto a mí..."


No m'enganyeu. Tots, absoutament tots, tenim un classicodedisney preferit. El meu...mmm...no ho sé, m'agraden totes menys el Bambi i el Dumbo. El Bambi no he aconseguit veure-la mai més de dos minuts perquè sé que al tercer es morirà la mare i del Dumbo sempre m'ha fet cosa el món de colors estridents que es crea quan el pobret elefant se'ns torra...

27.12.08

Uns pastorets infantils.


"He vist un estel travessant el cel
que ha il·luminat el món..."

Dins la soca d’un arbre, com cada Nadal, fem plegats un humil pessebre. Ple de molsa i farina, un fons amb milers de petits estels daurats i, també, un riu de paper de plata, però, sobretot, farcit de menudes figures de fang…

Uns angelets amb ales de cotó fluix juguen a cuc i amagar i ballen, entremaliats; mentrestant, a prop de la segona caldera, gairebé sense foc, el Banyut i el Banyeta i també el Llucifer criden guerra, esperits malignes, amb els seus dimoniets plens de bona fe.

A la Terra és dia de mercat i la plaça ja és plena de parades, les xafarderes es posen al dia entre terrissa i vímet, entre pastanagues i enciams. Potser en sortiran les garrofes de la Fassera? Els romans fan el cens però, com sempre, en perden el compte. Uns pastors, amb túniques de colors i espardenyes de set vetes, celebren contents les notícies que un àngel serè els ha confiat i Sant Josep i la Mare de Déu ja han trobat un portal molt més enllà de l’hostal, lluny del poble.

Sant Pere venç els mals intents i Satan cau abatut als peus de l’infant Jesús que plora quan els tres Reis de l’Orient, acompanyats pels seus patges fidels, s’acosten a adorar-lo.

Com cada Nadal, el pessebre de Colònies a Borredà està a punt. Com cada Nadal, gràcies a tots plegats, petits i grans, el nostre particular pessebre pren vida…

Àngels, esteu a punt?

23.12.08

2008 post Christum natum.

"...i sense tu fa tant fred."



Només si aconseguim recordar què celebrem, podrem recordar d’on som i cap a on ens conduïm...

16.12.08

Els ninots segrestats serien enviats a Lapònia, d'on mai no haurien hagut de sortir.

"And it gets stronger, in every way
And it gets deeper, let me say
And it gets higher, day by day
And do I love you my oh my"

Si aneu passant per aquí, sabreu que un dels darrers llibres que m'ha conquistat ha estat Austràlia, doncs en el meu exemplar va quedar marcat, per a futures actualitzacions, el següent:

"El Còdol volia muntar un escamot segrestador de Pares Noel, a la manera dels segrestadors de follets de jardí que tant èxit havien tingut a França. Ho tenia tot pensat. No calia que fós una macrobatuda, ni tan sols seria necessari treure'ls a tots. Només era qüestió de fe una bona tria, i tot seguit, una bona campanya de màrqueting. Per començar se centrarien en un barri, i seleccionarien aquells més visibles, més peculiars o de més fàcil accés. A continuació, qualsevol nit, els robarien i els durien al centre d'operacions escollit -un garatge polsós li hauria donat l'aire d'il·legalitat necessari, però es podrien conformar amb un pis qualsevol. Allà, tallarien els dits del ninot i els posarien en un sobre amb una nota que confirmés el segrest i n'exposés els motius. Motiu u: perquè és xaix. Motiu dos: perquè és molt xaix. Motiu tres: per la defensa del lloc de treball del senyor Tió i dels senyors Reis Mags de l'Orient. Motiu quatre: en contra de la globalització del mal gust. Motiu cinc: perquè tenim poca feina. I un llarguíssim etcètera que ja perfilarien més endavant..."

No ho trobo gens mala idea, de fet, si ens hi posem, voleu dir que d'aquí a la nit de Nadal no hem fet net?

14.12.08

Miracle.


“Flocs de porexpan cauen a terra i no es desfàn. Llàgrimes de fred com boles de cristall. I ara tot és plàstic, tot sembla fantàstic. Rere l’aparador un camell, un rei i un senyor que compra un bitllet per anar a veure-ho tot… Ja no neva mai… ”

Ja no neva mai?

11.12.08

Se armó el Belén 2008.


“But I'm just trying to love you
In any kind of way
But I find it hard to love you girl
When you're far away
Away”

S’acosta Nadal. És públic i notori, l’esperit nadalenc ens persegueix arreu i pels carrers ja abunda definitivament el fastigós desig de sinoensveiem bonesfestes (partint de la base que vivim a Berga, uns setze mil habitants aproximadament, i que només cal sortir al carrer per trobar-te a tothom, inclosos aquells a qui no et vols trobar!) per tant, és tot plegat una mena de farsa estúpida. I per si no n’hi ha prou, als balcons emergeix l’eterna “patxangueria” decorativa.

Arribats a aquest punt, jo ara em cagaria, obertament i sense cap mena de contemplació, amb el meu estimat: el Pare Noël. Però ho deixo per un altre dia, que em bull la sang i encara no m’agafés alguna cosa que no em deixés arribar al punt àlgid del sinoensveiem bonesfestes!

Ohhh… se m’ha acudit una idea genial, brillant! Us convido a que em feu arribar a
annaepuig@gmail.com el que cregueu que és el pitjor balcó amb decoració nadalenca. S’obre doncs, ara mateix, el concurs SE ARMÓ EL BELÉN 2008. Les bases són clares: només cal enviar una foto, d’on sigui, de qui sigui, de quan sigui. No valen e-mails anònims i cal especificar l’emplaçament del balcó dels vostres somnis. El premi? Bé…fer una mica d’ambient! Que els de la meva generació no estem per gaires despeses!

Sabeu què us dic? Que esperant les vostres col·laboracions me’n vaig a fer una postal de Nadal que al pas que vaig, i amb l’eficàcia dels Correos i Telegrafos de España, S.A., us arribarà per Rams!

Ah, i sobretot us desitjo de tot cor, de debó, de debó, de debó que sinoensveiem bonesfestes!

6.12.08

M'espanta el teu passat víking.


“Al jardí la teva àvia vesteix quimono blanc
mentre el sol vermell es pon entre les branques d'un bonsai.

Mentre ballem em mullen les aigües del Rin,
entro amb un tanc rus a Berlín,
m'espanta el teu passat víking.”

I m’assec i t’espero... i no arribes.

Continuo escoltant als Manel amb la mateixa potència i amb la mateixa freqüència que el dia de la troballa, que el dia que em van venir a trobar, a torbar. –Què tenen aquests nois que m’agradin cada cançó una miqueta més que la cançó d’abans?– Penso. Existeixo! Merda: pensar fa de ruc.

Mentrestant tu em dius que avui, tot i esperar-te asseguda, no vindràs.

2.12.08

La utopia serveix per caminar.


“Bon viatge per als guerrers si al seu poble són fidels, el velam del seu vaixell afavoreixi el Déu dels vents, i malgrat llur vell combat l'amor ompli el seu cos generós, trobin els camins dels vells anhels, plens de ventures, plens de coneixences…”


Estimada amiga: bona sort.