28.2.09

Els Amics de les Arts.

"Vine,
et convido a un croissant
fem una vichysoisse
si vols fer una fondue
en un bon restaurant."



Els vaig sentir per casualitat, a iCat.fm anant amb cotxe. Sonava Deja-vú, i fins gairebé l'acabar de la cançó, no vam adonar-nos que cantaven amb català, em van sobtar. No he parat fins que els he trobat. Realment un grup curiós.

Després de fer-los un seguiment exhaustiu per si eren del tot recomanables o no, ho són? No ho sé, vosaltres mateixos. Aquí teniu el myspace dels Amics de les Arts. Les lletres em fan més riure que ja no me'n poden fer més, en tenen una que es diu l'endocrina!

Són uns neotrinca?

26.2.09

Sense títol.


"Il sole quando sorge sorge piano e poi, la luce si diffonde tutta intorno a noi le ombre di fantasmi nella notte sono alberi e cespugli ancora in fiore sono gli occhi di una donna ancora pieni d'amore... "

Un dels meus bons propòsits dosmilnou, entre molts d’altres (ara per ara pendents de projectar, oseaser incomplerts) era llegir molt més, vaja, passar de la cinquena pàgina de tots els llibres començats.

Estic assolint la fita, i ho estic fent de la mà de l’Andrea Camilleri (1925), primer vam quedar per anar a L’excursió a Tíndari i allà em va presentar al Salvo Montalbano, el seu entranyable inspector, i, és clar, també a tots els seus demés coneguts habitants de Vigata. Entretingut, curiòs, intrigant i, sobretot, les ganes de continuar llegint camilleris.

Segon assalt: Sense títol, un llibre fabulòs. Un estrany cas d’assassinat, d’aquells que no s’aguanten per enlloc i que l’autor ens el va reconstruint de mica en mica a través de proves, interrogatoris, notes de premsa... "Més papers, més paraules, més fets" i, a partir d’aquí, ens acosta a la veritat de la història. Capítols curts i de còmode lectura. Pel meu gust un molt bon llibre.

Ara, potser que canviï d’escriptor, sinó el meu propòsit dosmilnou es convertirà en llegir-se tota la bibliografia de l’Andrea Camilleri i, potser, ara per ara, tampoc cal!

15.2.09

Common people o gent normal?

"S’havia estat cultivant per Grècia i havia aprés que és tant important viatjar, i jo escoltava i deia: "si, si, clar, clar". Son pare acomulava gran riqueses, vaig dir “caram, en aquest cas anul·li, si us plau, la cervesa i posi'ns el vi car”, li va semblar genial, va fer un glopet, em va mirar i va dir: “I want to live like common people, I want to do whatever common people do, I want to sleep with common people, I want to sleep with common people like you" i assumint aquell paper vaig dir: “bé, veurem què s’hi pot fer..."




9.2.09

Prohibir la Patum.


Prohibir la Patum, aquest és el títol de l'escrit d'avui del Sr. Sostres, a la seva web http://www.salvadorsostres.com/, jo no penso fer-hi cap comentari, però us l'enganxo aquí per si no teniu per costum passar per la seva pàgina...

"Hi ha una normativa europea que regula les festes amb foc i em sembla molt bé. Em sembla molt bé que ja que Europa ha fracassat moralment i militarment i políticament conservi com a mínim una certa capacitat de lideratge cívic i allunyi els infants d’aquesta barbàrie atàvica de La Patum i tingui més cervell del poc cervell que cal per saltar enmig d’una plaça plena com un ou entre foc i petards. Celebrar amb petards sempre m’ha semblat baix. Les multituds, més baixes encara. I després hi ha la cosa aquesta, tan denigrant, dels salts. Escolti, perdoni que el molesti, però vostè, per què salta? A casa no hem saltat mai, no sé si m’explico. I sóc dels que sempre he cregut que quan la gent corre i salta és perquè alguna cosa ha fet. Hi ha un civisme del nord superior al costumisme paleolític que tenim nosaltres. Hi ha una idea d’Europa que ens queda encara a moltes dutxes de distància. Un refinament, una manera de seure a taula. Sobre La Patum, i en general sobre tota aquesta classe de celebracions, l’argument de l’antigor em sembla pobre si és l’únic. També hauríem parlar de la qualitat del que estem fent. I sense que ningú no s’ho prengui d’una manera massa personal, ja sé que és impossible, però vaja; La Patum inclou actes demencials, amb una coronació d’excessos que diu més aviat poc del sentit comú de la gent que hi pren part, i de llur serenor intel·lectual en aquell moment. Hi ha una part de litúrgia i musical que té el seu encant, i fins i tot algunes de les escenes amb la gallina i el foc podrien mantenir-se telle quelle perquè no contradiuen la normativa. Tot el valor litúrgic i religiós i nacional queda intacte. Però fer el bèstia entre petards arbitraris, saltant com si ens haguéssim begut l’enteniment, si ens considerem ciutadans en el sentit més profund que pugui tenir la paraula, no ho podem veure com cap afirmació de res sensat sinó que hem de veure-ho com un endarreriment. No, això no és cultura. Cultura és, precisament, deixar de fer això. Montaigne comença quan deixes de saltar. Més que de buscar excuses, i la tradició quan s'oposa al progrés és una excusa, hauríem de ser capaços de superar-nos. I d’afirmar-nos i de celebrar-nos de manera més endreçada, i que digui alguna cosa més de nosaltres. Com si, des d’Altamira, els anys haguessin passat deixant-nos alguna informació, i l’ensenyament general bàsic fes ja dècades que fos gratuït i obligatori. Com si fóssim per fi persones amb dos dits de cervell i no sabres saltaires encara per domesticar."

7.2.09

Foc a la teia.


“Repartint petons de foc deixa en la pell la petja patumaire...”

Fa dies, dies i més dies que a Berga no es fa altra cosa que una constant especulació gratuïta sobre les pos
sibles conseqüències de l’entrada en vigor de la Directiva 2007/23/CE

Per la data de la discordant norma (del maig del dos mil set) podem veure que fa dies que ronda per aquests móns de Déu, i jo em pregunto: per què ara de cop ha esclatat la polèmica o l'alarma social?

Què està passant exactament? Toquem a morts? Algú ha valorat i determinat exactament en què l’adopció d’aquesta Directiva pel govern d’Espanya afectaria la nostra Patum? L'Ajuntament de Berga no disposa de pèrits en lleis que elaborin un informe coherent i realista dels fets? O aquí cadascú ha de fer la seva interpretació de la norma com més li convingui? De què serveix que un dia declaréssin la festa Patrimoni de la Humanitat?

Cal que es decideixi treure maces i guites al carrer? Declarem Berga en estat d’alarma, d’excepció o calla, potser millor, de setge? Al Carrer Major sona la Cobla Pirineu, la Patum en viu, a davant d’un restaurant hi ha una rèplica exacta del cap de la Guita Xica i a les posatades del Negre hi regna la benaurada barreja… Què passa a aquí, digueu-m'ho!

La Patum infantil, llavor de patumaire, està en perill d’extinció? Els petits plens aniran guarnits amb mono, corona, careta i proveïts d’una caixa de cebetes?

5.2.09

Camps de solidaritat.


SETEM
XERRADA INFORMATIVA
CAMPS SOLIDARITAT
divendres 13 de febrer a les 20.30
Biblioteca Ramon Vinyes i Cluet
Berga

més informació: www.setem.cat