29.3.09

Pla quinquennal.


"De moment no et riure més les gràcies, per una vegada he entès el que cal. Passi-ho bé, que m’esborro del mapa per perpetrar a l’ombra un gran pla quinquennal..."

12.3.09

Camí cap a la pau.

“Si vens amb mi no demanis un camí planer ni estels d’argent ni un demà ple de promeses sols un poc de sort i que la vida ens doni un camí ben llarg…”

Es busca jovent coherent amb les idees internes, preocupat per alguna cosa de més enlla del propi melic, mantenint el compromís en un projecte -de l’àmbit i de l’abast que sigui-, etc. difícil, oi?

És clar que sempre hi ha excepcions i això no es tracta en cap cas d’una generalització gratuïta però el cert és que en la nova fornada de jovenalla feisbuc, mòbil 3G, botellón davant la porta del bar, roba prêt-à-porter i maquillatge waterproof… trobar implicats és complicat, o no?

Per sort a la resistència encara queden persones amb tantes ganes de fer coses com empenta per tirar-les endavant. Conec de primera mà l’esforç que ha suposat per una quanta gent –més enllà del seu horari laboral- l’exposició Camí cap a la pau que aquests dies ha lluït uns personatges de mida real que amaguen el secret per aconseguir, si més no, un pas més cap a aquest desig de prou guerres al món, al Carrer Major de Berga.

El punt i final d’aquesta feta és un concert, i no un concert qualsevol, sinó d’El Belda i el conjunt badabadoc! Jo no estic intentant fer campanya, ja l’ha fet qui l’havia de fer i se’n ha sortit perfectament, simplement només us recordo la festa que porta a sobre el Carles Belda i el seu acordió diatònic, ah!, i no oblidem el seu movimientosexi de caderes, per favor! Captivador, vaja.

Va, seriosament, si demà a partir de les 12 de la nit no sabeu què fer: Concert solidari a La General, El Belda i el conjunt badabadoc i Eskac i Mat, preu de l’entrada 5€, organitza Creu Roja del Berguedà.

7.3.09

Dia mundial de la dona.


“You're beautiful. You're beautiful. You're beautiful, it's true. I saw your face in a crowded place, and I don't know what to do, 'Cause I'll never be with you

Suposo que si m’aneu seguint el fil, haureu descobert que més d’una vegada he fet broma sobre el que jo anomeno eldiamundialdalgunacosa. Sota l’etiqueta de “Dia mundial de” s’hi engloben moltíssimes causes, res a veure l’una amb l’altra, i totes més o menys justes.

Demà (8 de març) és el Dia mundial de la dona. Fins aquí molt bé. Em sembla fantàstic, però… fins quin dia les dones hauràn de tenir el seu dia mundial? Quan s’assolirà l’igualtat que, d’orígen, els homes van vetar a les dones?

No sóc de tarannà feminista, no crec en la superioritat de ningú respecte de ningú, sinó que crec que la balança hauria d’estar equilibrada simplement per l'actitud i aptitud de cadascú i no pel seu gènere. Que els homes saben fregar plats, planxar-se les camises o sorgir els descosits, i que les dones saben resoldre plets, posar maons o projectar edificis.

Em cago, m’hi cago molt, amb la tant supermoda Llei de la paritat. Entenc que ajuda a guanyar terreny a favor de les dones, amb molt camí encara per còrrer, per recuperar tot el temps que ens han fet perdre per ous (els seus), però també entenc que això, en determinades ocasions, obliga a “col·locar” a dones, per no haver-hi cap més remei.

Que arribi al dia en que la llista d’un partit polític estigui formada pel 100% d’homes o pel 100% de dones, o pel % que sigui de cada uns només per la seva competència; que arribi el dia en que ja no sigui notícia que una dona sigui la màxima representant del govern d’un país o de la més alta instància del poder judicial; que arribi el dia que no sigui notícia si aquella anava amb smoking o l’altra anava massa escotada; que arribi el dia que no sigui notícia que una dona és el més alt càrrec d’una poderosa multinacional; que arribi el dia que tothom sigui el que sigui perquè s’ho ha buscat, perquè s’ho mereix i, sobretot, perquè ha aconseguit ser qui volia ser.

2.3.09

Sense Sol.

“Quan no hi ets
et busco i no trobo el camí
que intenta apropar-me una mica més a tu,
una mica més a tu.

I tu saps que no m'importa seguir esperant
per només un moment d'estimar.”

On és la Primavera?

Qui la tingui que faci el favor de tornar-me-la immediatament.