26.9.09

Verd de fulard.


"la meva infància és d'un verd de fulard, fulard que conservo al meu coll...els colors de l'arc es fonen tots ells, són tots els colors de Camells."



Igual que els llibres, la vida també té capítols. Etapes que s’acaben, es fonen només amb la finalitat d’encetar-ne de noves. Així va néixer la Ruta de Camells: els nens i nenes de Colònies havien anat creixent i potser calia trobar una alternativa per tots aquells que deixaven de ser infants per continuar lluint el fulard al coll.


Els anys han anat passant i els Camells, viatjant per muntanyes i mars, han vist néixer grans amistats, han après a escoltar i a fer sentir la seva veu, han reivindicat la seva terra, han conegut l’amor i, perquè no, potser també han tingut algun disgust...


Vint anys. Sí, ens hem fet grans. I això, creieu-me no és pas del tot senzill. Hi ha hagut, hi ha i hi haurà dubtes i pors, camins difícils però un Camell és un Camell i no hi pot haver res que ens aturi.


Les espelmes d’un pastís concedeixen un desig si les bufes conscientment, voldria pensar que després de nosaltres encara hi ha molts altres Camells disposats a travessar plegats el desert de l’adolescència acompanyats del nostre Gepi, amb el fulard penjat al coll.


Avui és un d'aquells dies que tot és d'aquell verd i blanc tant intens; avui és un dia d'aquells que miris cap a on miris veus algun dels colors de l'arc: vint anys de Camells.

23.9.09

Homes i dones del cap dret.

"Adéu turons amics, adéu rieres, boscos d'alzines i de roures i fagedes. Muntanyes del meu cor, adéu estrelles, adéu al mar pur de cristalls i de turqueses..."

12.9.09

Al buit.

"Now the lights out, I discover
Just a weekend undercover

Now the lights out, I discover
She is sleeping with another..."


Inspiració sota mínims. En la fallida dels meus propis pensaments els dits piquen més feixugs que mai les tecles del meu ordinador privatiu.

És època de crisi, la identitat de les meves propies idees, i jo no sé si se’m concedirà l’emprèstit, amb interessos legals més les costes, de tot allò que voldria dir i mai m’atreviré a articular.

2.9.09

La pregunta del dia.


"Amb el peu dins la galleda
i la ment flotant per l'univers..."



És el mateix fer gràcia que ser graciós?

És més: hom pot ser graciós però no fer gràcia?

És més, molt més: hom pot fer gràcia sense ser graciós?