25.12.10

I com a Babel un dia.

"...Satan guerra demana."

Satan penjarà, adormit, de la trona que l'ha de fer arribar fins al cim de l'alt tron de l'Etern Déu i Llucifer baixarà, esperonat, a advertir al seu amo que ha arribat l'hora de lliurar la cruel batalla. Garrofa, panxacontent, esbotxarà l'eina fins que no hi quedi ni un sol grop i Pallanga, innocent, es perguntarà si fa sol o plourà. Raquel, enamorada, es lamentarà de per què els seus pares no faràn justícia havent rebut d'ell un tort i Jassé, abandonat, cridarà qui a torbar-lo ve cruel...

10.12.10

Y es que tú, y es que tú, y es que tú.

"...y otros me habían hablado de ti alguna vez
no puedo decir que no estaba avisado."

Com sempre, últimament.
Des de que em vaig quedar muda.

24.11.10

23.11.10

Please stay.

"...I knew that the heartache would start."

Manta, tassa que bull i quimeres.
Res més per dir, res més per fer, avui.

21.11.10

Impossibilitat total.

"...because my love is strong
and my heart is weak after all."

A qui reivindica menys vídeos i més textos: impossibilitat total, que no parcial, de fer-ho. Lamento les molèsties, continuaré rascant.

11.11.10

La gran broma final.

"...ya nada será igual
tras el día de la la gran broma final."

Del dia que vaig perdre el llegir i, molt poc temps després, l'escriure.

10.11.10

Te debo un baile.


"...y no una explicación."

2.11.10

I want you.


"...the morning’s on it’s way, our friends all say goodbye
there’s nowhere else to go,
I hope that you’ll stay the night.
"

Que no puc parar d'escoltar cançons estiu. Que et trobo a faltar i que es fa fosc molt aviat. Quealestresseranlesdues i el meu rellotge no té piles des de fa -exactament- tres primaveres.

29.10.10

Protagonistes.


"...milers de vides."

28.10.10

Teenage kicks and gramaphones.

"...come ye, come ye, bedrooms baths
and bunker squats
the sound is ringing clear."

Hand made.

"...and you'll be bright."

20.10.10

Fine 0.5.


"...cada vez que te vuelvo a vivir."

The storm outside.

"...watching your dress as you turn down the light
I forget all about the storm outside."

12.10.10

Un (millor) bon negoci.

"...només vull que es posi a ploure
i se'm esborri la memòria."


Regalar-te un bosc i esperar que et perdis.

Un bon negoci.

"...em torno cec, em torno fosc,
em trenco i res pot enganxar-me."


Comprar-me un bosc i perdre'm.

8.10.10

I would swim you.

"...you took a chance on loving me,
I took a chance on loving you."


Que si, que tens tota la raó del món. Que fa molts dies que no escric res de bo, de fet, fa molts dies que no escric res. Ni aquí, ni a la llibreta nova, ni en un tros de paper del vàter, ni en un post it, ni enlloc. Que si, que a la puta merda, ia! Música i comencem: Katie Melua, t'estimo.

I became a hopeless drifter.


"...without you now I see,
how fragile the world can be."

28.9.10

Mentiders.

"...like a circle in a spiral."

25.9.10

A cobrar amb Déu.

"...que no em veig amb cor de dir-te
que a vegades el món em fa por."

Fer la bona obra del dia, o tantes com faci falta, i quan algú em digui que Déu t'ho pagui! esperar que m'ho pagui trobant-te, com aquell qui no vol la cosa.

22.9.10

8.9.10

Virolai.

"...manteniu sempre la fe berguedana a recer de Queralt."

16.8.10

Tancat per Camells 2010.

Ser camell és travessar el desert que va de la infantesa a la joventut entre dunes d'adolescència i algun oasi d'enamorament. Des dels cims més alts fins a dins el mar, avui un museu, demà una nit de gresca... el país esdevé ruta on el mapa és l'amistat que, com el mateix camell, va creixent en tots els sentits. (Ramon M. Serchs)

15.8.10

Els colors de l'arc.

"...fulard que conservo al meu coll."

11.8.10

Water soluble pencils for artists.

"...tenc un estel."

Saumon / Pourpre / Rouge roubis / Saumon rose / Rouge framboise / Carmin / Rouge indien / Rose.

7.8.10

Xit.

"...els oceans, les muntanyes. L'elaborat antiespectacle de les coses en el moment de deixar d'existir. Les restes dramàtiques, hidròptiques i fredament seculars. El silenci."

5.8.10

Quimeres.

"... te veo y me declaro culpable
de desear tu presencia más que desear la paz."

Tarda intensiva 0 - Bo que enamora 4.

4.8.10

Ajo&Agua.

"...the smell of you in every single dream I dream."

Tarda intensiva 0 - Bo que enamora 3.

3.8.10

Gol average.


"...viviremos cuentos modernos."

Tarda intensiva 0 - Bo que enamora 2.

2.8.10

Aiguarràs.

"...don't let me make the same mistake again."

Tarda intensiva 0 - Bo que enamora 1.

31.7.10

Vida broma.

"...ara que hem trobat l'amor."

Obro un ull, el tanco. Obro l'altre ull. Impossible obrir-los tots dos al mateix temps. O el crani s'ha encongit o el cervell ha crescut. Tot està desenfocat i només aquesta intermitència em permet saber on sóc. M'agradaria saber qui ha sigut el malparit que m'ha clavat, amb una punta de llata al mig de la panxa, a aquest collons de somier, qui. Les cames pesen, més que columnes de capitell corinti, l'aixeco i cau, de ciment armat o de marbre travertí. Que ho havia d'haver aturat al tercer Mojito, aquell que va fer que deixés de pensar, per un moment, en tu. Que al quart, i al cinquè, i al sisè... ja hi tornàvem a ser: tu i la meva vida. Tu i la meva vida broma. Tu i la meva vida broma de mal gust.

29.7.10

Recurs fàcil.

"...don't leave me alone at this time."

25.7.10

Acid green.

"...a aquesta mirada d'oliva i de gel."

La caixa dels trons és al segon calaix, el de les pintures. Deixar passar un dia més i no atrevir-me a fer-les servir, tots els tons de verd, tots els tons de tu.

4.7.10

I'm saved.

"...living in colour, even in the blackout, I know."

17.6.10

Tot torna a començar.

"...potser tu mai has demanat res
al teu àngel de la guarda."


Hi torno i per celebrar-ho: estreno llibreta! D'acord? Bé, potser em passarà allò d'estrenar-la com no hauria (de fet, no n'he estrenat cap com hauria, diria) i la conseqüent haver-la de llençar (tot i que val una pasta) i l'oportuna crisi (no per la pasta de la llibreta sinó d'aquelles que comencen sent creatives i acaben fent trontollar la identitat, sabeu?). És a dir: bé, potser em passarà allò de sempre i la tornada serà només l'oportuna falsa broma de sempre.

14.6.10

Ningú.

"...y tu juez será la canción."

Ara que ja no hi ha ningú, perquè no hi ha ningú, oi? Ei, hi ha algú? Ara que ja no hi ha ningú ja puc dir el què em dongui la gana, no? Total, no em sent ningú, perquè no em sent ningú, oi? Ei, em sent algú?

8.6.10

Variables.



"...nos puede la razón."

7.6.10

Moviment.

"...on tot és silenci, on tot està calmat."

Arribar a casa i haver-se'n d'anar a dormir sense son. L'esperança de que si no ens adormim no serà mai més demà i, així, evitar que la Terra reprengui, de nou, tots i cada un dels seus moviments. Que no ho vull, que no vull rependre aquesta maleïda rotació, ni translació, ni res. Que jo només vull estar-me quieta, aquí, amb tu, per sempre.

2.6.10

Intèrval lúcid.


"...Your sweet moon beam,
the smell of you in every single dream I dream
."

Cada cop. Cada maleït cop que s'ensuma, de lluny, el moment. Cada vegada igual. Aquesta sensació, aquesta eterna sensació. D'ofec. El fer-se més i més petit, el frissar-se i no poder-hi fer res, sinó, només, veure com, inevitablement, a cada hora que passa l'espai es fa més i més petit.

El posar-se dret i no poder, picar de cap; l'estirar els braços i no poder, xocar amb els colzes; el voler avançar, si més no per inèrcia, i topar amb un altre jo al qual li passa, gairebé, el mateix que al teu altre tu. Ja no es projecta veu sinó un so bisíl.lab molt sonor, estrany. El no tenir gana, només sed, una sed molt dolça. El no tenir mai fred però la sensació que si no pots sortir d'aquí et moriràs.

Cada cop. Cada maleït cop. I jo que em pensava que com més gran em fés, més ample seria l'espai, però no. Diria que és inversament proporcional i cada dia ho soporto menys i no sé com se surt d'aquest envàs, pràcticament al buit, de reducció a l'absurd, que queda entre el dia que surt el Tabal i Dimecres de Corpus.

* Furt de foto: Instants Patumaires, de Sergi Fernàndez Bosch.

5.5.10

Fa un bo que enamora.

"...detrás de cada arco iris, detrás de cada milagro."

Fa un bo que enamora (I). Sí, avui fa un dia per anar a prendre el sol a la piscina. Millor per banyar-se sense pagar entrada! Si no corre el diner no sortirem de la crisi! xD :( siiiiiiiiii, ALS CARGOLS!

Fa un bo que enamora (II). N'estic fins els ous! M'ha volat l'armari del balcó :( I sort que durarà moooolts dies... Doncs jo en tinc els ovaris plens ja, Martí! Doncs jo dec tenir mal de amores! Queremos otra nevada, queremos otra nevada, queremos otra nevada!! seeee A les granotes! Quina merda!! Espero que per Patum faci més bon temps!! Que torni l'hivern, clar que sí!! No m'agrada el vent, no m'agrada el fred, no m'agrada la pluja... Estic farta del temps !!! EN COMPTES DE LA FIRA DE MAIG PODEM TORNAR A FER LA FESTA DELS BOLETS!

Fa un bo que enamora (III). No t'ho pots imaginar!!!!! M'estic posant morena de tan negre que estic!!!!! Aquí està intentant sortir el Sol...

29.4.10

Qui cançó penja, blog empeny.



"...la cinquena nit també plogué."

23.4.10

5.4.10

Verd tu.

"...vendrá la muerte y tendrá tus ojos."

Hi ha cops que em penso que el cel em caurà damunt de la testa. M'hi entesto. Ho detesto. Aquesta obstinació, d’aparença ben real, és el temor a una mena de força que ens farà precipitar daltabaix d’un lloc tant elevat que el soroll dels propis ossos serà grotesc i rítmicament ridícul, tant que podria convertir-se en la banda sonora d’una pel.lícula del Fellini. El món, però, es va tornant d’un verd cel intens i perfecte, d'un verd tu.

4.4.10

Arxiu definitiu (II).

"...que se me va de las manos."

3.4.10

Arxiu definitiu.

"...y yo perdiendo la calma."

2.4.10

Xoc sèptic.

"...y todos estos viejos libros
ya no se acuerdan de cómo nos conocimos."

Que no, que les culpes de tots els meus mals no són els vidres bruts de les ulleres, definitivament, no. És aquest complexe d'inferioritat, és aquest voler ser com tu, com ell, com vosaltres. És aquesta façana superba que no sé què vol semblar que és, burgesa de merda. És aquest que se jo, que jo que sé. Potser, l'únic que he de fer és donar-me de baixa, voluntàriament, de la societat civil.

21.3.10

Duoprimavera.



"...how much is too much?"

20.3.10

Divuit:trenta-dos.

"...seguirem abans no es faci fosc."

* Foto: Edició Limitada.

19.3.10

Neu primavera.



"...penso quina sort tenir cançons
per explicar-te que a vegades sóc al fons."


Que si, que callis, va. Que només falta una estona.
Que ja t'ho deia jo. Que, una vegada més, ho haurem resistit.

12.3.10

Puntualitat britànica.


"...die young."

Ja és primavera al Corteinglés. Ja és primavera.
Ja és primavera al Corteinglés. Ja és primavera.
Ja és primavera al Corteinglés. Ja és primavera.
Ja és primavera al Corteinglés. Ja és primavera.
Ja és primavera al Corteinglés...

...i a casa dels demés continua sent, encara, puto hivern de merda.

8.3.10

Si vols venir.

"...tocant el cel,
on tots els núvols ens amaguin del destí."


ffffft ffffft ffffftffffft ffffft ffffftffffft ffffft ffffftffffft ffffft ffffft ffffft ffffft ffffftffffft ffffft ffffftffffft ffffft ffffftffffft ffffft ffffft ffffft ffffft ffffftffffft ffffft ffffftffffft ffffft ffffftffffft ffffft ffffft ffffft ffffft ffffftffffft ffffft ffffftffffft ffffft ffffftffffft ffffft ffffft ffffft ffffft ffffftffffft ffffft ffffftffffft ffffft ffffftffffft ffffft ffffft ffffft ffffft ffffftffffft ffffft ffffftffffft ffffft ffffftffffft ffffft ffffft ffffft ffffft ffffftffffft ffffft ffffftffffft ffffft ffffftffffft ffffft ffffft.

2.3.10

Escales avall.



Cel de pel·lícula de por (II).

25.2.10

Aparcar sempre li costa.



"...amb l'amor ell no hi té traça."

6.2.10

Entre l'ombra i la rialla.



"...I still believe
It's you and me to the end of time."

I quan definitivament ja em penso que és primavera apareix la marmota Phil i fa una ombra, quan definitivament ja em penso que és primavera apareix la tal candalera i riu i, entre l'ombra i la rialla, agafo un constipat còsmic que fa que t'enyori més que mai, un tros de tos que trenca costelles i destrossa pulmons i un fred de febre que no es pot aguantar.

Ditades als vidres.

"...y tu por miedo a que fuera yo."

Ja fa molts dies que culpo a les meves ulleres de tots els meus mals. Ja fa més dies que no cal que no ho acabo de veure clar, gens clar: tèrbol i embromat. Potser és, només, que fa molt temps que no en netejo els vidres?

4.2.10

Moonlight streaming through.



"...can we stay here longer
can we stay until tomorrow
can we stay here forever."

31.1.10

In albis.



"...and the memories taking place in me
feeling like a guitar string."

Reducció del full en blanc.
Torna, si et plau.

27.1.10

I aquell cel de pel·lícula de por.

"...por si alguien aún duerme,
incendios de nieve y calor."

Perquè jo, avui, quan m'he llevat ja m'ho he vist a venir. Aquell cel de pel.lícula de por. I m'hi hagués tombat i no m'hagués llevat mai més i no m'he equivocat i, de fet, hi ha hagut una estona de matí que em trobava tant malament, tant. I del cel queien coses blanques i encara tinc el dubte de si era la mort que em venia a buscar i jo l'he esquivada hàbilment o, vés a saber, si és que simplement era una broma-neu. En fi.

25.1.10

Espessor.



"...sing for the sun."

Quan farà Sol, eh, digues, quan?

19.1.10

Escriure't per escriure't.



"...he preachers and books of your empire will fight here alone, some day they will be forgotten and die one by one."

18.1.10

Let love grow.



"...was it love or fear of the cold that led us through the night?"

15.1.10

Polo de menta.



"...t'estim com un loco i m'aguant."

Pollock o Klimt, tigressa o colibrí? Jo diria cine, però i tu, digues, tu què vols de mi? Jo que mai he estat al mar, el mar, el mar, el mar. Polo de llimona o polo de menta? Rellotge fill de puta es temps que t'has menjat i el món seguirà endavant. Passiu-ho bé que m'esborro del mapa per perpetrar a l'ombra un gran pla quinquennal. Les llimones són grogues? Pintura o pot? Et recitaré tota l'antologia de grans octosí·labs que parlen de tu. Serà, precisament, un final feliç? Què rotunda, què valent. Vull viure com ho fan els altres però m'espanta el teu passat víking. Vindré cap al tard, amb un cop de cotxe, i t'esperaré a baix. És nit freda per ser abril però gairebé ja som primavera.

Però el dilema més gros, ara per ara, és: Joan Miquel Oliver o Manel?

6.1.10

Tip(a).

Hi ha vida després de Nadal?

Dos mitjos homes.

"...sóc mut, no sé parlar res."

5.1.10

Super bondat.

"...que no dormiré aquesta nit de Reis."

Que si, que ho prometo, que he fet super bondat. Que més bondat, impossible! Que no demano gaire, que amb poc em conformo. Que ho prometo, que sí, he fet tanta bondat com he pogut, i més! En sèrio, eh. Que només voldria, si pot ser, una estona de tu.

4.1.10

Què, farà sol o plourà?

"...no és pas boig qui a casa torna."

3.1.10

Uns pastorets Infantils.


"...malgrat el gebre, malgrat la neu,
dins el cor meu sempre hi haurà un Pessebre."

Pugem, il·lusionats, escales amunt, camí de les golfes i, plegats, recollim aquella vella caixa. La de sempre, la més empolsinada, la del fons. La baixem amb cura –un escrit amb retolador permanent adverteix del seu fràgil contingut- i l’obrim amb la innocència de cada Nadal. És plena dels de sempre. Hi són tots, no en falta ni un. De fet, els vam plegar amb recança l’any abans. I sant tornem-hi, ens disposem a treballar…

En aquell racó d’allà hi farem un petit cel, ple de juganeres ales de cotó fluix i unes escales de núvols que serviran perquè Sant Pere faci afinar el seu cor. Al costat oposat hi farem un infern vermell amb dimonis escuats que ballaran al voltant de la trona de Satan, convençuts de guanyar la guerra contra el cel. També hi farem un hostal, ple de pastoretes i pastorets que, assedegats, s’adormiran per culpa d’aquell saquet de pols màgica del Banyut, el Banyeta i el Llucifer. I no ens oblidarem del cens, cascs de romans i armadures platejades, i tampoc tindrem cap mandra d’escampar totes les peces d’aquell mercat tan vistós amb parades de verdures, fruites i queviures varis, robes acolorides, vímet i terrissa. Més enllà, hi plantarem un telescopi de paper de plata i tres cadires i tres patges amb els seus reis de corones enllustrades i, finalment, al fons, il·luminat per l’estel de purpurina, hi posarem un portal i un jaç ple de palla i Sant Josep i la Mare de Déu i, amb la innata por de trencar-lo, hi col·locarem l’última peça: el Nen Jesús.

Com cada Nadal, el pessebre de Colònies a Borredà pren vida.