31.1.10

In albis.



"...and the memories taking place in me
feeling like a guitar string."

Reducció del full en blanc.
Torna, si et plau.

27.1.10

I aquell cel de pel·lícula de por.

"...por si alguien aún duerme,
incendios de nieve y calor."

Perquè jo, avui, quan m'he llevat ja m'ho he vist a venir. Aquell cel de pel.lícula de por. I m'hi hagués tombat i no m'hagués llevat mai més i no m'he equivocat i, de fet, hi ha hagut una estona de matí que em trobava tant malament, tant. I del cel queien coses blanques i encara tinc el dubte de si era la mort que em venia a buscar i jo l'he esquivada hàbilment o, vés a saber, si és que simplement era una broma-neu. En fi.

25.1.10

Espessor.



"...sing for the sun."

Quan farà Sol, eh, digues, quan?

19.1.10

Escriure't per escriure't.



"...he preachers and books of your empire will fight here alone, some day they will be forgotten and die one by one."

18.1.10

Let love grow.



"...was it love or fear of the cold that led us through the night?"

15.1.10

Polo de menta.



"...t'estim com un loco i m'aguant."

Pollock o Klimt, tigressa o colibrí? Jo diria cine, però i tu, digues, tu què vols de mi? Jo que mai he estat al mar, el mar, el mar, el mar. Polo de llimona o polo de menta? Rellotge fill de puta es temps que t'has menjat i el món seguirà endavant. Passiu-ho bé que m'esborro del mapa per perpetrar a l'ombra un gran pla quinquennal. Les llimones són grogues? Pintura o pot? Et recitaré tota l'antologia de grans octosí·labs que parlen de tu. Serà, precisament, un final feliç? Què rotunda, què valent. Vull viure com ho fan els altres però m'espanta el teu passat víking. Vindré cap al tard, amb un cop de cotxe, i t'esperaré a baix. És nit freda per ser abril però gairebé ja som primavera.

Però el dilema més gros, ara per ara, és: Joan Miquel Oliver o Manel?

6.1.10

Tip(a).

Hi ha vida després de Nadal?

Dos mitjos homes.

"...sóc mut, no sé parlar res."

5.1.10

Super bondat.

"...que no dormiré aquesta nit de Reis."

Que si, que ho prometo, que he fet super bondat. Que més bondat, impossible! Que no demano gaire, que amb poc em conformo. Que ho prometo, que sí, he fet tanta bondat com he pogut, i més! En sèrio, eh. Que només voldria, si pot ser, una estona de tu.

4.1.10

Què, farà sol o plourà?

"...no és pas boig qui a casa torna."

3.1.10

Uns pastorets Infantils.


"...malgrat el gebre, malgrat la neu,
dins el cor meu sempre hi haurà un Pessebre."

Pugem, il·lusionats, escales amunt, camí de les golfes i, plegats, recollim aquella vella caixa. La de sempre, la més empolsinada, la del fons. La baixem amb cura –un escrit amb retolador permanent adverteix del seu fràgil contingut- i l’obrim amb la innocència de cada Nadal. És plena dels de sempre. Hi són tots, no en falta ni un. De fet, els vam plegar amb recança l’any abans. I sant tornem-hi, ens disposem a treballar…

En aquell racó d’allà hi farem un petit cel, ple de juganeres ales de cotó fluix i unes escales de núvols que serviran perquè Sant Pere faci afinar el seu cor. Al costat oposat hi farem un infern vermell amb dimonis escuats que ballaran al voltant de la trona de Satan, convençuts de guanyar la guerra contra el cel. També hi farem un hostal, ple de pastoretes i pastorets que, assedegats, s’adormiran per culpa d’aquell saquet de pols màgica del Banyut, el Banyeta i el Llucifer. I no ens oblidarem del cens, cascs de romans i armadures platejades, i tampoc tindrem cap mandra d’escampar totes les peces d’aquell mercat tan vistós amb parades de verdures, fruites i queviures varis, robes acolorides, vímet i terrissa. Més enllà, hi plantarem un telescopi de paper de plata i tres cadires i tres patges amb els seus reis de corones enllustrades i, finalment, al fons, il·luminat per l’estel de purpurina, hi posarem un portal i un jaç ple de palla i Sant Josep i la Mare de Déu i, amb la innata por de trencar-lo, hi col·locarem l’última peça: el Nen Jesús.

Com cada Nadal, el pessebre de Colònies a Borredà pren vida.