29.4.10

Qui cançó penja, blog empeny.



"...la cinquena nit també plogué."

23.4.10

5.4.10

Verd tu.

"...vendrá la muerte y tendrá tus ojos."

Hi ha cops que em penso que el cel em caurà damunt de la testa. M'hi entesto. Ho detesto. Aquesta obstinació, d’aparença ben real, és el temor a una mena de força que ens farà precipitar daltabaix d’un lloc tant elevat que el soroll dels propis ossos serà grotesc i rítmicament ridícul, tant que podria convertir-se en la banda sonora d’una pel.lícula del Fellini. El món, però, es va tornant d’un verd cel intens i perfecte, d'un verd tu.

4.4.10

Arxiu definitiu (II).

"...que se me va de las manos."

3.4.10

Arxiu definitiu.

"...y yo perdiendo la calma."

2.4.10

Xoc sèptic.

"...y todos estos viejos libros
ya no se acuerdan de cómo nos conocimos."

Que no, que les culpes de tots els meus mals no són els vidres bruts de les ulleres, definitivament, no. És aquest complexe d'inferioritat, és aquest voler ser com tu, com ell, com vosaltres. És aquesta façana superba que no sé què vol semblar que és, burgesa de merda. És aquest que se jo, que jo que sé. Potser, l'únic que he de fer és donar-me de baixa, voluntàriament, de la societat civil.