31.12.11

New age.


Ni balanços ni propòsits.
La conclusió final és que qui dia passa, any empeny.

16.12.11

#sinoensveiembonesfestes (Vol II).


Per tots vosaltres -benvolguts amics meus- que entreu desinteressadament a aquest blog cada cop que hi escric alguna barbaritat, un lot de Nadal. Si voleu, de tant en tant, podeu deixar comentaris! It's free.

20.11.11

Pedra de tartera.

M'agrada fer teatre. M'agrada veure teatre. M'agrada molt el teatre. Cada cop m'agrada més el teatre. Amb el teatre m'evadeixo i avui era una bona tarda per escapar-se a còrrer. I ho he fet. I ho he encertat.

Pedra de tartera’ de Maria Barbal, adaptació de Marc Rosich i direcció de Lurdes Barba. Un cop de puny a la panxa. Massa sovint parlo del cop de puny a la panxa, però per mi aquest concepte és el que funciona: el despertar emocions, el remoure entranyes, el fer plorar, el fer indignar, el fer riure, l’enamorar.

Excel·lent posada en escena i bona interpretació, especialment les dones del repartiment. En destaco l’Àurea Màrquez, brutal. M’ha agradat veure passar la primera meitat del segle XX per davant dels meus ulls, com una pel·lícula, sense que la protagonista sortís, pràcticament, d’escena. Els gests, un lleuger canvi de vestuari i de pentinat i els anys passen i la història es fa crua, real i punyent.

5.11.11

D'un cap de dia a l'altre.


"...hem d'aprendre i ensenyar."

25.10.11

La vida sense tu.


"...la vida és el fred tallant les cares i una llàgrima incendiant les galtes
la vida és entendre que he d'aprendre aprendre a viure
la vida sense tu."

6.10.11

Vimbodí vs. Praga.






Vimbodí vs. Praga, de Cristina Clemente. Aquesta és la darrera aposta de l'Agrupació Teatral la Farsa, aquesta és una proposta arriscada. Arriscada perquè en aquesta obra hi apareixen fins a tretze personatges diferents (en la posada en escena al Teatre Nacional de Catalunya, alguns dels personatges eren doblats per un mateix actor) amb la dificultat de quadrar horaris i calendaris amb tothom i també perquè és una obra totalment actual, hiperrealista, del que s'anomena "teatre de la quotidianitat".

Tan quotidià com una colla de gent que es reuneix en un local del seu carrer, el Carrer Praga, per tal de fer un guarnit per la Festa Major de Gràcia, el seu barri. Farts de quedar sempre segons i amb el valor afegit de poder tenir el pregó de la Festa Major al seu carrer, els de Praga volen anar a per totes i guanyar, guanyar peti qui peti. Però la cosa es complicarà quan apareguin al seu local de treball la família Cuspinera. A partir d'aquí els valors humans, els bons i els dolents, es posaran sobre la taula de treball. Un cant a la vida, a l'amor i a l'amistat, però també un plany a la malaltia i a la mort. Contrastos reals, com els del nostre dia a dia. És aquí on hi ha la dificultat d'interpretar aquests personatges, poden ser qualsevol de nosaltres mateixos.

En conclusió: dissabte 8 d'octubre a 2/4 de 10 del vespre o diumenge 9 d'octubre a 2/4 de 6 de la tarda, al Teatre Municipal de Berga. Us agradarà.

Pescar sirenes.


"...hi ha un lloc on sóc capaç
de fer callar tot el soroll de m'envolta.
Hi ha un lloc on sóc capaç de ser-ho tot."

19.7.11

Estiu estafa.


Quants cops t'he dit que vull tornar a escriure? I quants cops he escrit que et vull tornar a escriure. De fet, he escrit mai? Que passejo, errant, per llibretes mal començades i que no hi ha manera d'acabar de dir res. Que pico tecles intuïtivament i, sovint, em falla l'instint. Que si, que tens raó, que sempre començo a explicar les coses i que mai les acabo.

19.6.11

15.6.11

Barreja.

"...prendido a tu botella vacía."

13.6.11

Verd Patum (II).

"...to keep from falling out of the stars."

Verd Patum.

"...do you remember
what things looked like when you were young?"

12.6.11

Retumba en el umbral.


"...cae sobre ti la bomba universal
no hay colisión, ni ley, ni gravedad
que te pueda hacer caer aunque tiren a dar."

8.6.11

6.6.11

Lo que te hace grande.

"...suena un tambor, retumba en el umbral,
viene hacia aquí, me atrae como un imán."

5.6.11

Tabal.

"...guspira, estel o carícia."

2.6.11

Quina creu.

"...o potser millor, calla i sent la meva por
."

Ja fa uns quants dies que passa allò que a mi m'agrada tant, que fa allò del bo que enamora.

31.5.11

Plou poc.


"...If you wanna go, I'm gonna go."

30.5.11

You had me at hello.

"...she's got a secret garden."

29.5.11

Ohlele, ohlalà.

"...i lluitarem pel nostre amor prohibit."

27.5.11

Somewhere is summer.


"...somewhere is always spring."

25.5.11

Font i fa sol.

"...i encara plou."

23.5.11

Allunyar-me de mi.


"...però quan l'àngel o la musa m'inspiren
sóc l'alè d'un exèrcit diví."

22.5.11

Néts malparits.

"...però quan seré vell
seguiré cantant-te cançons igual."

20.5.11

Bodegó.

"...t'equivoques de remei
i va i s'infecta la ferida."

19.5.11

Abril de 1984.


"...el nostre dia arribarà."

18.5.11

La Medusa.

"...i amb els anys, la calma."

17.5.11

L'eternitat.

"...el meu amor, la meva sort, les meves mans."

13.5.11

Ull de Patum.

"...la vida és misteri."

12.5.11

Com un nen.


"...I have no choice, I hear your voice."

10.5.11

Lacancióndelverano.


"...jo que sóc més català que el Pi de les Tres Branques
o la Guita de la Patum."

8.5.11

Les tapadores.

"...vuelvo a pasar por el camino acostumbrado,
sin acordarme que es el camino equivocado."

I got.


"...in the night where I live
there’s strange force in your kiss."

7.5.11

Rumor.

"...la sangre cubre mi nariz."

Actualitzacions en plena decadència.

28.4.11

El paraigua del Mourinho.

"...(S.O.S. for love)."

I la meva crisi d'identitat bloguera.

27.4.11

Verd primavera.

N’hi ha que es passen els dies esperant que arribi la primavera eterna. Què té de diferent de la resta d’estacions de l’any? La primavera, la ditxosa primavera, què té d’especial per sobre les altres tres? Seríem veritablement feliços si no existissin també estiu, tardor i hivern?

La primavera és un color verd inexplicable, màgic, que apareix de cop, sense previ avís i que no es pot trobar a cap carta de colors. Hi ha el verd menta, el verd oliva, el verd maragda, el verd poma àcida però ningú ha sigut mai capaç d’immortalitzar el color verd primavera. És potser aquest verd primavera que ens retorna l’esperança d’aconseguir, aquesta vegada sí, ser tot allò que volem ser. Un verd fotosintètic, un ressuscitar de mort a vida, un revenir de coratge, les ganes de tot.

És l’hora d’allargar el dia, dels primers passejos del capvespre i de tornar a asseure’s a la cadira del terrat. És anar a comprar el pa sense pressa i de menjar-se pel camí el crostó. Partits de futbol de dissabte havent dinat, i diumenges de costellades o algun arròs caldós amb la colla. Primavera és qui per Pasqua res no estrena res no val, és el florir del cirerer i de l’impactant esclat de l’ametller. És triar un llibre encertat i la rosa més ufana.

La primavera és un mi major, un constant al.legro que ens ajuda a sortir del mal pas de l’hivern i que ens permet sortir del cau on ens havíem reclòs durant tot un període d’hivernació. La primavera és mànigues de camisa arremangades, mocasins i vermuts de martini amb oliveta i ulleres de sol al cap a la terrassa del nostre bar preferit. És destapar les torretes de geranis, replantar hibiscos, renovar petúnies i esqueixar rosers. És farcir els balcons de noves tonalitats i, sobretot, de moltes olors.

Primavera és, indispensablement, el perfum de pólvora dels Quatre Fuets, de vidalba acabada de tallar, el primer picar del tabal, ball de l’àliga i un repic de mans de nan nou. És l’aire de la capa del gegant a la cara i un cop de trena de nan vell.

És l’al·lèrgia a les gramínies, el vol incontrolat del pol·len i aquella alteració inexplicable de les sangs que enamora el més pintat. Per això primavera és també ulls vermells, mocadors de paper i homeopatia. Primavera és desanamorar-se i enamorar-se. És un ja no t'estimo però no et vull cap mal, primavera és un t'estimo i no goso dir-t'ho. Comptem els anys per primaveres perquè la primavera és, en definitiva, l'amor correspost amb la vida.

[http://www.bifidusproduccions.com/productes/Dbergamaig10w.pdf]

22.3.11

Benvingut benvolgut.


"...en cada intuïció fugaç d'una vida millor"

De com al Guillem Gisbert se li ha engrandit la guitarra.

13.3.11

Del tamany d'un mosquit.


"...escalar les sanefes del teu vestit
i falcar el peu esquerre en un descosit
i arribar-te a l'espatlla i seure en un botó."

26.2.11

Entre els núvols i els llimbs.


"...cuando escribas melodramas
no me lo hagas por el wall."


"...te borro del feisbuh
me atosigas con tus comentarios,
tus besos virtuales, tus fotos del día."

Boomerang.


"...d'acord, acceptat."

18.2.11

El Trinaranjus engreixa.


"...ja no plou mai."

Molt. El Trinaranjus engreixa. Molt.

7.2.11

Hospital de campanya.


"...l'un per l'altre."

2.2.11

El riu, el fora i el viu.

"...you left your black gloves on my table."

19.1.11

Vivita&Coleando.


"...I don't think I can be."

Ara m'ha vingut al cap, ara. Anna, tens un blog, te'n recordes? L'has abandonat? Ara, precisament ara, ara que no es pot fumar, ara que la nova frase per lligar és fumes o fas el got? (fins i tot ahir ho deien al Gente que la gent lliga molt més, que s'ha de sortir del bar en el moment precís a demanar a fora si tens foc), ara que s'estudia la possibilitat de canviar el nom al Dimecres de cendra per no ferir sensibilitats, ara, precisament ara, has de tancat la sessió d'usuari(a) dient que ibaspatabaco i no has tornat mai més? Molt bé, maca. I què hi pinta el tabac? Doncs tampoc ho sé, però, com que -igualment- només dic idioteses, doncs això, que sóc viva, ben viva, vivita&coleando.