28.4.11

El paraigua del Mourinho.

"...(S.O.S. for love)."

I la meva crisi d'identitat bloguera.

27.4.11

Verd primavera.

N’hi ha que es passen els dies esperant que arribi la primavera eterna. Què té de diferent de la resta d’estacions de l’any? La primavera, la ditxosa primavera, què té d’especial per sobre les altres tres? Seríem veritablement feliços si no existissin també estiu, tardor i hivern?

La primavera és un color verd inexplicable, màgic, que apareix de cop, sense previ avís i que no es pot trobar a cap carta de colors. Hi ha el verd menta, el verd oliva, el verd maragda, el verd poma àcida però ningú ha sigut mai capaç d’immortalitzar el color verd primavera. És potser aquest verd primavera que ens retorna l’esperança d’aconseguir, aquesta vegada sí, ser tot allò que volem ser. Un verd fotosintètic, un ressuscitar de mort a vida, un revenir de coratge, les ganes de tot.

És l’hora d’allargar el dia, dels primers passejos del capvespre i de tornar a asseure’s a la cadira del terrat. És anar a comprar el pa sense pressa i de menjar-se pel camí el crostó. Partits de futbol de dissabte havent dinat, i diumenges de costellades o algun arròs caldós amb la colla. Primavera és qui per Pasqua res no estrena res no val, és el florir del cirerer i de l’impactant esclat de l’ametller. És triar un llibre encertat i la rosa més ufana.

La primavera és un mi major, un constant al.legro que ens ajuda a sortir del mal pas de l’hivern i que ens permet sortir del cau on ens havíem reclòs durant tot un període d’hivernació. La primavera és mànigues de camisa arremangades, mocasins i vermuts de martini amb oliveta i ulleres de sol al cap a la terrassa del nostre bar preferit. És destapar les torretes de geranis, replantar hibiscos, renovar petúnies i esqueixar rosers. És farcir els balcons de noves tonalitats i, sobretot, de moltes olors.

Primavera és, indispensablement, el perfum de pólvora dels Quatre Fuets, de vidalba acabada de tallar, el primer picar del tabal, ball de l’àliga i un repic de mans de nan nou. És l’aire de la capa del gegant a la cara i un cop de trena de nan vell.

És l’al·lèrgia a les gramínies, el vol incontrolat del pol·len i aquella alteració inexplicable de les sangs que enamora el més pintat. Per això primavera és també ulls vermells, mocadors de paper i homeopatia. Primavera és desanamorar-se i enamorar-se. És un ja no t'estimo però no et vull cap mal, primavera és un t'estimo i no goso dir-t'ho. Comptem els anys per primaveres perquè la primavera és, en definitiva, l'amor correspost amb la vida.

[http://www.bifidusproduccions.com/productes/Dbergamaig10w.pdf]